18:30 h – Ens trobem el Roland, el Xavier, el Quico i l’Àlex en el nostre glamurós buc d’assaig (sí, sí, el nº 3) de Ca n’Humet (El Masnou) disposats a carregar els trastos (i/o instruments) als vehicles. De moment pocs nervis, sobretot per part del Rolo, que acabava de gaudir d’una exòtica sessió de massatges aquella mateixa tarda, mentre els altres ens havíem dedicat a fer-nos la manicura, arreglar-nos una mica i, sobretot, a fer una acurada tria del vestuari, per tal de poder sortir ben “guapus” a l’escenari. Els instruments pesen molt i la ferralla de la bataca no s’acaba mai.
19:00 h – Arribem al Casal d’Alella. A la porta ens reben dos individus: en Carlus i en Damas. Descarreguem tota la tarangana i ens disposem a muntar-ho tot (un altre cop a carregar ferralla). Arriba el Fidel i preparem la paradeta de maquetes (quina bestiesa ...). Fins a les 21 h no es pot fer soroll (joder, hi ha partida de domino), de manera que ens passem una hora passejant per l’escenari.
21:00 h – Proves de so. Collons, les proves de so més ràpides (i rares) que mai s’han fet, però en fi, és el que hi ha. Mentre els INaudible fan les proves i el Quico se’n va cap a Sant Fost decidim anar a sopar al Duran. Uns entrepans, unes aigües i unes estrelles pel Xavier (així es mostra més sexy a l’escenari!!).
23:XX h – Concert. Poca gent. Decidim esperar una estona. Arriba més gent i comencem (ens estan fotent pressió ...). Concert molt “canyeru” malgrat la fredor que regna a la sala. Davant l’escenari no hi ha ningú, tothom està apalancat a les taules. Dins de l’escenari el so podria ser millor, però seguim endavant. Per sort el Narcís fa tots els possibles per a que a fora sonem de puta mare (gràcies de nou tio!!). Entre tema i tema el Fidel es mostra molt entregat, tot i que havia tingut un dia molt dur. Fins i tot fa propaganda de la maqueta i, com no, dels dos membres solters (los solteros de oro, jejeje) del grup. De tant en tant s’escolten les ja mítiques intervencions de l’incombustible Cesc Oliva.
El repertori:
L’ESPERANÇA DELS PENJATS
EL TREN MALEÏT
DESPERTA
BUSCANT L’EQUILIBRI
ROBA ESTESA
CONTRADICCIÓ PER TU
MÉS ENLLÀ DELS SENTITS
PERILLOSA INTENSAMENT
FUGIDA
SOMNI DE SAL I AIGUA
Es va intentar intercalar temes nous amb temes de la maqueta i temes més tranquils amb d’altres de més canyerus, per no espantar el personal.
00:XX h – Acaba el bolo i resulta que ens han gravat tres càmares de vídeo diferents. Collonut, podrem penjar alguna coseta al youtube. La gent ens dóna les seves opinions (de tot tipus, no entrarem en detalls) i descobrim qui ha vingut i qui no ha vingut. Pares, germans, nebots, novies, amics, ... en general, la penya que ha vingut als altres dos bolos.
Fem recompte de maquetes venudes i ... 1, 2, ja està: només 2 maquetes venudes?! Atribuim el fracàs a “l’excessiu preu” del CD (5 €, no arriba ni al preu d’un cubata!!!!). El Quico ha de marxar, l’endemà al matí té les proves teòriques per entrar als mossos (Bona sort company!!). Acaben el concert els INaudible (que per cert, ho fan de puta mare!!) i ens disposem a recollir i carregar els trastos als cotxes (sí, un altre cop).
I bé, així és com va anar tot, més o menys.
Moltes gràcies a tota la gent que va venir al concert, gràcies, per dedicar-nos una estona del vostre temps!
Saludem també (però de bon rotllo) a la gent (són molts!!) que ens havia dit que vindria i que finalment no va venir, uns perquè no van poder i altres perquè tenen por al rock’n’roll.
I animem de nou a comprar la maqueta a tots aquells que encara no la teniu.
En fi, nosaltres ens ho vam passar de puta mare i tenim clar que seguirem fotent canya allà on ens vulguin (i on no ens vulguin, també!!!).
Ah! Quan ho tinguem tot enllestit penjarem algun video al blog o al youtube, primer hem d’aprendre a fer-ho, jejeje.
19:00 h – Arribem al Casal d’Alella. A la porta ens reben dos individus: en Carlus i en Damas. Descarreguem tota la tarangana i ens disposem a muntar-ho tot (un altre cop a carregar ferralla). Arriba el Fidel i preparem la paradeta de maquetes (quina bestiesa ...). Fins a les 21 h no es pot fer soroll (joder, hi ha partida de domino), de manera que ens passem una hora passejant per l’escenari.
21:00 h – Proves de so. Collons, les proves de so més ràpides (i rares) que mai s’han fet, però en fi, és el que hi ha. Mentre els INaudible fan les proves i el Quico se’n va cap a Sant Fost decidim anar a sopar al Duran. Uns entrepans, unes aigües i unes estrelles pel Xavier (així es mostra més sexy a l’escenari!!).
23:XX h – Concert. Poca gent. Decidim esperar una estona. Arriba més gent i comencem (ens estan fotent pressió ...). Concert molt “canyeru” malgrat la fredor que regna a la sala. Davant l’escenari no hi ha ningú, tothom està apalancat a les taules. Dins de l’escenari el so podria ser millor, però seguim endavant. Per sort el Narcís fa tots els possibles per a que a fora sonem de puta mare (gràcies de nou tio!!). Entre tema i tema el Fidel es mostra molt entregat, tot i que havia tingut un dia molt dur. Fins i tot fa propaganda de la maqueta i, com no, dels dos membres solters (los solteros de oro, jejeje) del grup. De tant en tant s’escolten les ja mítiques intervencions de l’incombustible Cesc Oliva.
El repertori:
L’ESPERANÇA DELS PENJATS
EL TREN MALEÏT
DESPERTA
BUSCANT L’EQUILIBRI
ROBA ESTESA
CONTRADICCIÓ PER TU
MÉS ENLLÀ DELS SENTITS
PERILLOSA INTENSAMENT
FUGIDA
SOMNI DE SAL I AIGUA
Es va intentar intercalar temes nous amb temes de la maqueta i temes més tranquils amb d’altres de més canyerus, per no espantar el personal.
00:XX h – Acaba el bolo i resulta que ens han gravat tres càmares de vídeo diferents. Collonut, podrem penjar alguna coseta al youtube. La gent ens dóna les seves opinions (de tot tipus, no entrarem en detalls) i descobrim qui ha vingut i qui no ha vingut. Pares, germans, nebots, novies, amics, ... en general, la penya que ha vingut als altres dos bolos.
Fem recompte de maquetes venudes i ... 1, 2, ja està: només 2 maquetes venudes?! Atribuim el fracàs a “l’excessiu preu” del CD (5 €, no arriba ni al preu d’un cubata!!!!). El Quico ha de marxar, l’endemà al matí té les proves teòriques per entrar als mossos (Bona sort company!!). Acaben el concert els INaudible (que per cert, ho fan de puta mare!!) i ens disposem a recollir i carregar els trastos als cotxes (sí, un altre cop).
I bé, així és com va anar tot, més o menys.
Moltes gràcies a tota la gent que va venir al concert, gràcies, per dedicar-nos una estona del vostre temps!
Saludem també (però de bon rotllo) a la gent (són molts!!) que ens havia dit que vindria i que finalment no va venir, uns perquè no van poder i altres perquè tenen por al rock’n’roll.
I animem de nou a comprar la maqueta a tots aquells que encara no la teniu.
En fi, nosaltres ens ho vam passar de puta mare i tenim clar que seguirem fotent canya allà on ens vulguin (i on no ens vulguin, també!!!).
Ah! Quan ho tinguem tot enllestit penjarem algun video al blog o al youtube, primer hem d’aprendre a fer-ho, jejeje.
5 comentaris:
Ei!!
Segons fons oficials les vendes de la maqueta el dia del concert van ser de dues unitats.
No obstant, la organització (la Leticia) informa de que el volum de vendes aquella nit van accendir al número de 3 unitats!!
Això sense dubte, canvia totalment l'esdevenir del grup, creant unes espectatives fins ara mai somiades per la banda maresmenca.
Per tant, ala, somni d'eracli!!
Fidel (i/o magnífic amfibi)
Bé, oh magnífic amfibi. És de gran joia i satisfacció llegir aquestes paraules anunciant aquesta notícia. Tres i no només dues: aquest fet canvia moltes coses, començant pels llibres d'història, i acabant per aquesta crònica, el capital d'Angram mostrarà un punt d'inflexió molt sexy. Només cal donar la joiosa bona nova al nostre apreciat koala albí i ell retransmetrà el missatge al webhàmster.
El més sincer xirueeeeee!
Att. Jenni Farlopas
Distingits magnífic amfibi i Jeni Farlopas i altres artròpodes, bípedes i demés que habiten aquest blog,
potser torna a ser el moment de proseguir amb l'allau de bestieses que caracteritzen els comentaris d'aquest, el sempre nostre, blog d'angram. Animo doncs, als ja esmentats i també als no esmentats a fer d'aquest blog un casino sexy on tots puguem lluir llurs dialectes, mots i xirueees de tota mena. Que sigui aquest un lloc de retrobament de bípedes de tot tipus, de tota raça, de tot color, de tota llengua (i/o dialecte), de tot sexe (masculí i/o femení i/o masculífemení) i de tota opinió, mantenint, però, certa distància amb la política, tema al·lèrgic per als creadors del blog. Així que, sense voler ofendre a ningú en concret (ni en general), jo, el canitxe simpàtic, dono per inaugurat aquest espai. Salut i perdonin-me les disculpes.
Att. El Canitxe Simpàtic (E.C.S.)
Benvolguts vilatans,
Aprofitant la imponent inauguració del BLOG-SEXY, vull fer un anunci:
En breu estrenarem un apartat del blog titulat "LLOCS ON NO TOCAREM", en aquest espai penjarem els NO CONCERTS: llocs, espais, sales de concerts, auditoris, Estadis, etc.. on no ens apliquin el descompte del Carnet del Club Super 3 en les seves tarifes. També inclourem en format RANKING els llocs on exigeixin donació d'organs (pulmons, ronyons, ulls, pancrees) així com els que requerexin els nostres favors sexuals per a permetre'ns fer un concert a les seves instal·lacions.
Att. Rigoberto - Responsable del Projecte "Conversió d'Angram a una ONG"
Molt honorable i respectable senyor Rigoberto.
Després de llegir el teu recull de paraules m'han vingut al cap varies preguntes:
La primera:els meus favors sexuals serien ben pagats?
Tal vegada valoraria en cas afirmatiu aquesta possibilitat a canvi de poder tocar a llocs tan respectables "ejem" com la Moncloa i/o el Riviera (en qualsevol ordre que no alteri el factor dels productes, o algo així).
La segona: què fa que una persona com jo estigui un dijous a les 11h escrivint aquesta interessant expossició de valors i coses absurdes?
Ala
Publica un comentari a l'entrada