17:00
Quedem per recollir els trastos a Ca N’Humet, com que no disposem d’una furgoneta, carreguem com podem tot el material en 4 cotxes (problema logístic important)
Primera Parada: La Comuna d’Art – Mataró: Ens trobem al davant de la Comuna, un espai que és alhora una botiga de roba, de discos, sala d’exposicions i sala de concerts, un lloc molt acollidor i místic perfumat amb incens.Començem a muntar com podem, esquivant el trànsit de Mataró, entre tots (a agraïr la col•laboració de la Ivana, Illra i companyia) acabem de deixar enllestit els trastos apunt per començar el primer concert del dia.
19:40
Proves de so: 4 cops de caixa d’en Roland, per veure que haurem de vigilar amb el volum, la sala és petita i en Rolo acaba per fer servir escombretes per comptes de baquetes, comencem un tros de Desperta per veure que tot soni bé i comença el concert. Seguim el repertori del Koala Albí de rigor, tot bé, des de dins se sent bé i des de fora diuen que bé….jeje
El públic, poquet però molt agraït, sembla que els temes agraden a grans i a petits (el rang d’edat és molt ampli!). 
Ens fan un munt de fotos (quants flaixos!) i els aplaudiments ens motiven per acabar amb Somni de Sal i Aigua21:00
Hora de recollir, venem 3 maquetes al públic, i el balanç és molt positiu, ens ho hem passat de puta mare, ens acomiadem dels companys de la Comuna: gràcies per tot!!
Segona parada: Arenys de Munt Sala Trenca’t
Abans de res cal sopar, i se'ns planteja el problema dels trastos, portem tots els instruments i equip repartit en 4 cotxes, acabem al mc auto :S
23:00Arribem a la Sala Trenca’t, hi ha moviment, el grup que toca abans que nosaltres tot just comença el concert. Grup i acompanyants (Laia i Cristina) fem temps al “backstage” (pa que esteis segons el mestre Amfibi).
00:00 (aprox)
Muntem en un vist i no vist, i ala, a tocar, ni proves de so ni hòsties: Rock’nRoll!!! Surt un concert molt més canyeru, de fet, el més rockero que un servidor recorda. En Fidel interactua amb un públic molt apalancat (com en la majoria de concerts) i aconsegueix que ens facin una mica més de cas. La Cristina i la Laia ens fan 400.000 fotos (o més).
Fem tres bisos¿? (que algú em corregeixi) L’Esperança Dels Penjats, Contradicció Per Tu, Perillosa Intensament, les més canyeres, que per postres les fem encara més canyeres que de costum: En Roland picava tant fort la bateria que juraria que tocava amb tres baquetes a cada mà, en Quico encara no sé com no va rebentar les cordes. Conclusió: un concert per recordar
Maquetes venudes: una
Conclusió final: Nosaltres ens ho vam passar teta, tot i la gimcana que va suposar fer dos concerts en un dia, va ser tot un èxit. Gràcies a tots i a totes que ens veu venir a veure, a la gent de la Comuna (Ivana, Illra Ines), al Toti de l’Enganxa’t i especialment a la Cristina (que feia anys) i Laia pel seu suport i paciència
Maquetes venudes: una
Conclusió final: Nosaltres ens ho vam passar teta, tot i la gimcana que va suposar fer dos concerts en un dia, va ser tot un èxit. Gràcies a tots i a totes que ens veu venir a veure, a la gent de la Comuna (Ivana, Illra Ines), al Toti de l’Enganxa’t i especialment a la Cristina (que feia anys) i Laia pel seu suport i paciència
2 comentaris:
Hi ha dates memorables i dies que queden en el record d'una persona. Hi ha fets que mai surtiràn a les notícies però que queden marcats el els caps de la gent. Hi ha moments a la vida que no tenen preu i que són inpagables. Hi ha coses que no es poden explicar només viure.
Doncs tot i que sembli una tonteria per a qui llegeixi aquestes línies, per mi el dia aquests dels dos concerts és un d'aquets moments a la meva vida. Uns moments que no us puc explicar, i que no podreu viure. Segurament els viureu altres dies, i de maneres diferents, però per a mi, aquest ja no me'l poden treure, ja és meu, per sempre....
Moltíssimes gràcies pel comentari, per a nosaltres també va ser un dia ple de màgia, probablement irrepetible. Ens va servir a nosaltres, com a grup, per veure que més que un grup de música som un grup de bons amics, i si no hagués estat així segurament no hauríem aguantat tot el dia junts.
En fi, a tu, anònim, siguis qui siguis, merci de nou pel comentari, i gràcies als meus companys/amics d'angram per aquests moments. Salut!
àlex
Publica un comentari a l'entrada